Tema 4 (apartats que faltaven)

1. Informat sobre el LLIBRE BLANC i el CAC i destaca de 3 de les 20 conclusions del llibre blanc , més interesants des de la prespectiva de l’escola.

CAC: és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

El CAC es regeix per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, així com per la llei marc del sector, és a dir, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

http://www.cac.cat/web/informacio/index.jsp?Mw%3D%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbnRlbnREZXNjcmlwY2lv

LLIBRE BLANC: sorgeix de la convicció que per aconseguir un entorn audiovisual conseqüent amb els valors ètics i educatius d’una societat democraticament abançada, cal actuar en tres dimencions complementàries:

- La protecció de la infància i la juventut.

- La política audiuvisual en relació amb infants i joves

- La política educativa

Aquest llibre vol respondre a les inquietuds, als interrogants i les preocupacions de les persones, els col·lectius, institucions, mitjans audiovisuals, etc.

Entre les crítiques, protestes i denúncies podem destacar:

- Les preocupacions dels pares i les mares

- El desassossec del professorat

- El malestar dels professionals

- La preocupació dels i les juristes

El llibre blanc, queda estructurat en tres blocs:

- Una aproximació conceptual en la qual s’analitza l’entorn mediàtic en relació amb la infància i la juventut.

- Una presentació dels problemes que planteja la relació entre els mitjans i la infància i juventut, problemes vinculats al consum infantil i juvenil de mitjans, de llar i la família a la indústria mediàtica i l’oferta de programes i a la relació entre educadors i mitjans

- Un conjunt de conclusions i propostes.

Les tres conclusions a destacar són:

1.Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l’educació o formació de la infància.

- En el món actual els mitjans audiovisuals ens envolten en gran mesura, Per això crec què tant els pares com els educadors tenen què estar informats del què veuen els infants, coneixer els continguts i analitzar-los conjuntament i donar resposes a les preguntes dels fills o alumnes

10. L’ajut a les familíes, o la responsabilitat compartida implica un esforç continuat d’informació sobre els continguts televisius i de vigilancia sobre els continguts que s’esmenten en les franges horàries infantils. Caldria no desaprofitar les associacions i els moviments socials implicats en l’entorn audiovisual.

- Els pares tenen una responsabilitat comprtida amb l’escola per informar sobre els continguts dels programes que els seus fills veuen en les franges horàries infantils i no estria de més que es promociones l’intercanvi de informació amb diferents associacions i moviments socials implicats amb el món audiovisual.

16. No hi ha, en l’actualitat, un canal públic propiament educatiu. Només algunes franges d’algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

- Crec que seria necessari, que en els pressupostos dels governs tan l’estatal com l’autonomic, haurien de destinar una quantitat per fomentar l’educació en els mitjans públics i així poder oferir programes de suport a les escoles.

2. Llegeix el “Manifest per l’educació en comunicació” i enllaça’l des del teu bog i fes-ne un breu comentari.

http://www.aulamedia.org/manifest/

Aquest manifest vol donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; formar al professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació i així poder oferir al almnat la possibilitat de ser ciutadants/es ben informats per poder intervenir en la comunicació social.

Per aixó el Manifest ens diu, que cal donar eines als infants escolaritzats per poder entendre aquest món en el que vivim, tant complex, amb un coneixement crític; amb aquestes eines analítiques els servirà per poder convertir-se en uns agents socials, autònoms i racionals.

El Manifest planteja les següents líneas d’actuació:

1. Projecte educatiu d’innovació: ser capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat.
2. Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents.
3. Impulsar programes de formació de professorat i d’assessorament als centres docents
4. Impulsar des de les administracions educatives convenies de col·laboració entre mitjans de comunicació
5. Elaborar per part dels pofessionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació
6. Incorporar professionals de la comunicació del projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació
7. Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos insfrastructural de comunicació.
8. Acompanyar la figura del docent, amb suports professionals complementaris per el ple desplegament de l’Educació en Comunicació
9. Plantejar nous models comunicatius
10. Crear consells educatius en els mitjants de comunicació, que reprsentin un marc per a la coperació, entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars.

Després de veure aquestes líneas d’actuació, crec que és molt importat la necessitat de posar-la en pràctica, ja tan dins de l’àmbit de l’escola i el de casa.

Com estem en una societat que avança ràpidament, sobretot els mitjans de comunicació, crec que és necessari tenir un regles i cumplir-les, per millorar en l’educació, potenciar un sentit crític i ajudar als infants enforntar-se en el món real que els envolta.

3. Síntesis de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d’una assignatura sobre “educació mediàtica”. Comenta avantatges i inconvenients.

Eel parlament Europeu suggereix introduir una assignatura anomenada “educació mediàtica” en les escoles europees per tal de millorar les infraestructures i per a que tots els infants tinguin un accés a internet a més de poder impulsar l’alfabetització mediàtica dels adults.

Aquesta alfabetització, implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents mitjans de comunicació, aconseguint filtrar la informació rebuda.

Recomanen l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica i per a que és familiaritzin amb aquests.

Diuen que aquesta educació comença a casa i per aquest motiu es vol potenciar l’accés dels diferents mitjans tant a les zones rurals com a les urbanes.

El dret d’’autor, ens parla sobre la importancia de respectar els drets de la propietat intel·lectual, així com en la seguretat de les dades, de la privecitat i el dret d’autodeterminació amb la matèria d’informació.

Els avantatges i els inconvenients del Parlament Europeu:

Avantatges:

- El treball cooperatiu

- El treball significatiu amb material i informació real.

- Possibilitats de converses i reflexions en grup.

- El treball globalitzador

Inconvenients:

- El cost elevat

- Les diferències entre les escoles públiques i privades

- El perill de no actuar objectivament i imposar idees.

Tema 3 (apatat que faltava)

3. Reflexió sobre els valors que s’intenten transmetre a l’escola i els que ho fan els mitjans de comunicació.

Per poder comparar els valors tan de uns com dels altres, tindriem que tenir en compte, la diversitat de programes que ens ofereix la televisió. Per una banda, l’escola, vol transmetre uns valors com, ser solidaris, compartir, ser responsable, sociable, tenir cura del medi ambient, no fomentar la violència, respecte a les diferents cultures, etc. En canvi, en la televisió podem trobar valors bons i dolents. La televisió, pot influir donant males influiències per als nostres infants ja que hi ha series de televisió que fomenten la discusió, la violència, fomenten el consum de drogues, etc. Per tot això, l’escola ha d’educar als nens per tenir capacitat crítica a l’hora de veure els programes, per poder evitar que el que veuen a la televisió ho traspasin a la vida real.

Tema 1 (apartats que faltaven)

3. Triar un parell de ítems de l’apartat 1.6 C) i comentar-los basant-se en exemples reals extrets dels propis mitjans de comunicació

1. Tots els mitjans construeixen una realitat: Depenen de la ideologia política que tingui cada diari, com per exemple el ABC i el PAIS, donaran el seu punt de vista,per això pot fer que influencïi en el comportament de les persones. Per això és important educar als alumnes i aquests siguin capassos de diferenciar entre una cosa real o la que ens volen vendre i poder ser crítics amb les diferents informacions.

2. Les audiències construeixen el significat dels mitjans: L’audiència, marca la tendència d’allò que es veu, que s’escolta o es llegeix. Però aixó, no vol dir res, perquè a vegades un programa (reality show) crida molt més l’atenció del públic que no un programa informatiu o eductiu. La gent a l’hora de veure la televisió, prefereix desconectar del món real i centrar-se amb una ficció, però el problem és, que la gent sigui concient que és un món irreal perquè molta gent veu una solució fàcil per ser famós a la vida i tenir-la solucionada.



4. Fes una comparació dels diferents mitjans de comunicació de masses, destacant els aspectes que tenen en comú i les diferències que tenen.

Aspectes en comú:
Tots els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa) tenen la voluntat d’informar, però no sempre ho fan de la manera objectiva.

Diferències:
Segons el mitjà escollit, el receptor serà diferent; la televisió utilitza un canal audiovisual, la ràdio, és un canal oral i la premsa, és un canal escrit.

2. Tria un anunci de televisió i fes-ne una anàlisi detallada.
L’anunci escollit, és de la marca Heineken de cervesa.
Una parella convida a uns amics a casa seva per ensenyar-se-la. La dona per un costat els ensenya a les seves amigues l’immens vestidor que s’ha muntat i totes exploten d’alegria. Quan e cop i volta senten uns crits dels seus marits embogits al veure el gran frigorífic amb totes les Heineken.

- Aspectes formals:
La situació passa a la casa del matrimoni principal.
Els personatges són 4 parelles joves de classe bona.
La música és ambiental, estan de festa.
La veu en off apareix al final del anunci i diu:

El missatge principal és que la Heineken es el millor per a l’home.
El missatge secundari és l’estereotip que hi ha entre homes i dones.


L’Avaluació:
L’anunci el trobo molt bó, molt ben aconseguit i molt actual. Vol representar el dia a dia del jovent. Les noies tenen més el cap en la roba, sabates o complements i en canvi els nois passen més i amb més cerveses, són els més feliços del món i la companyia dels amics.
Aquest anunci va adreçat a la gent jove, entre 25 i 35 anys, que són a l’edat on es comença un a plantejar anar a viure amb la parella i s’ha de tenir clar moltes coses. En el cas del vídeo, sembla que el noi deixa que la noia tingui el seu vestidor gegant que a totes ens agradaria tenir i ell així pot tenir el seu lloc, el seu frigorífic i les seves Heineken.

www.youtube.com/watch?v=0CxTFniC2Zs

TEMA 3

1. Fixa’t en tres personatges d’alguna sèrie de televisió actual i descriu-los tenir en compte “les pautes d’anàlisi de personatges.

La sèrie escollida és el Cor de la Ciutat, que s’emet a tv3 cada dilluns a divendres de 15:50h a 16:30h.
Els personatges escollits són: El Sr. Juan Benjumea, l’Alba i en Fidel.

Juan Benjumea
El Sr.Juan és un home gran, jubilat, no gaire alt i una mica grassonet. Vesteix amb camisa, pantalons i jaqueta de punt.
Camina una mica encorbat, serà de treballar tants anys arreglant sabates.
Amb la seva família parla castellà i amb els amics d’el barri intenta fer-ho en català encara que algun cop barreja els idiomes.
Ara parteix càncer i no vol que la seva família se’n assabentin. Diu que es morirà i no els vol fer patir ja que ell sempre ha solucionat tots els conflictes o problemes de la família.
Sempre ha volgut ajudar als demes, però ell no es deixa. És un home afectuós, sempre pendent de la seva família, que no els falti res.
Persona molt estimada per la gent del barri, hi va arribar per una explosió de gas a la seva antiga casa al barri de Sants.
Persona que raona i vol que tothom estigui bé. Per al sr. Juan primer van els demes i després ell.


Alba
L’Alba és una noia adolescent entre 15 i 16 anys, alta , molt prima, amb una vestimenta gòtica, una cabellera rossa i amb els ulls sempre pintats de negre. Ara que s’apropa l’estiu vesteix més provocativa.
A vegades porta unes lents de contacte blanques que el seu pare odia.
És una nena mal criada, que fa el que vol. Té una família amb els pares separats i ajuntats amb altres persones i els avis sempre discutint i fa pocs mesos divorciats.
Fa uns mesos es va escapar de casa amb el fill del Fidel per cridar l’atenció. És mala estudiant. Ara s’ha fet un tatuatge fent i li ha fet xantatge al seu pare a l’hora de demanar-li el permís patern. És pensa que és més gran del que sembla. Vol ser diferent de la gent que l’envolten.
L’Alba és mala estudiant, però tampoc si posa. Ara sembla que s’està posant les piles. És mal parlada amb la família.
Sembla que vol cridar l’atenció, per això és baralla a casa, es porta malament i s’escapa. Té “camelat” al avi, fa amb ell el que vol, tot el contrari que l’avia i el pare.
Va de noia “enrrollada” i divertida. Sembla com si volgués se la líder del grup d’amics.


Fidel
El Fidel, és una home d’uns 45 anys, alt, prim amb una miqueta de panxa. La seva vestimenta habitual són els pantalons, camisa i davantal, vestimenta d’un treballador d’un bar.
El Fidel té dos ambicions, els diners i les dones. Casat i separat tres vegades i amb un fill de cada relació. Els diners són un problema per a ell. Ha de pagar les manutencions a les seves ex, viure ell, dur el bar endavant. Un dia decideix fer-se soci d’en Felix que al cap d’uns mesos d’anar-li molt bé les coses, aquest desapareix i el deixa amb un gran deute, no sap que fer i li demana un préstec en Gerard; ha sigut el error més gran que ha fet, ara tot va malament, els proveïdors no li venem el menjar, sinó li venen no pot fer menús i perd criant-te-la. Tot va cap a pitjor; la única il•lusió que ara té és la Patricia, l’amiga de la seva ultima ex.

Tema 2

1. Tria una mateixa noticia en dos mitjans diferents accessibles a través d’Internet i comenta:

He escollit la noticia del detingut Jurdan Martitegui membre del comando ETA a prop de Perpinyà, en dos diaris digitals; La Vanguardia i El Periodico

La forma de presentació del diari la Vanguardia amb el titular “Rubalcaba asegura que Martitegui preparaba a un comando para atentar en España”. Explica més enllà de la detenció. En canvi en el Periodico, el titular “ Cae el número uno de ETA, que asumió la jefatura en diciembre” en cap moment es s’obrenten que vulguin fer un nou atentat.

A l’hora de parlar de Judan Martitegui, la Vanguardia suposo que és el jefe militar d’ETA, en canvi el Periodico, dona per fet què és l’actual jefe d’ETA.

El nombre de detinguts varia en els diferents diaris; la Vanguardia diu que en són 9, en canvi el Periodico diu que en són 7.

El Periodico explica el seguiment policial de la policia francesa als etarres detinguts a prop de Perpinyà, en canvi la Vanguardia no ho esmenta.

Dins de la noticia principal és remarca el comentari “No habrà diálogo” dit per Rubalcaba a la Vanguardia, en canvi el Periodico n’informa com a més informació dins de la noticia principal.

El Periodico esmenta una valoració, feta per el Juez Garzón, on remarca la importància de la permanent acció policial i la coordinació que hi ha entre la justícia i les forces de seguretat.

Les fotografies, a la Vanguardia és centre amb el detingut i el Periodico amb una fotografia d’arxiu d’un Guardia civil i un policia nacional, penjant l’any passat un cartell dels etarres més buscats, entre ells Martitegui.

Diaris diguitals:

1. La Vanguardia

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090419/53686198701/rubalcaba-asegura-que-martitegui-preparaba-a-un-comando-para-atentar-en-espana.html

2.El Periodico:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=605023

2. No tots els fets són noticia:

· Excepcionalitat: Descobriment genètic. EX: Les cèl·lules mare per combatre malalties.

· Consequències per la població: Els terratrèmols, la Crisi econòmica, els atentats terroristes.

· Rellevància dels personatges implicats: La frase que va pronuncia el Rei en una conferència internacional a Hugo Chavez “ Porque no te callas”

· Proximitat emocional: Les destrosses per climatologia (llevantada) a Blanes el dia de Sant Esteve passat. És el lloc on tenim la nostra segona residència.

· Proximitat temporal: La detenció del etarra J. Martitegui ens confirma que tenien previst efectuar un atentat durant la pressa de possessió del nou lendacari del Pais Vasc.

· Existència d’imatges: El terratrèmol patit a Itàlia fa poques setmanes. Al veure les imatges de les destrosses, un és feia més conscient de la gravetat del programa.

· Efecte agenda: El cap de setmana passat, no va haver-hi cap accident i la noticia va ser a la matinada del dilluns, quan hi ha haver un. Al no haver-ne cap durant el cap de setmana, aquest va ser noticia.

3. Comentari del Video:

Us heu parat a pensar mai el que pot arribar a suposar un muntatge? En el Programa del Intermedio ho han fet.

Després de navegar la gravació durant un dia per Internet, la gran bronca del Gran Wyoming estava en boca de tothom; en parlaven a Radio Nacional, en el programa: en dias como hoy on després de veure el video, es debatien si era un muntatge del programa o no. En canvi en la cadena Intereconomia TV en el programa, mas se perdio en Cuba, debateixen si els presentadors del programa, el Gran Wyoming i la periodista que col·labora amb ell són uns bons periodistes o estan fent un programa de “telebasura”.

Ensenyen imatges com ha exclusiva mundial la grabació de la bronca a la becaria, on es veu que la tracta molt malament verbalment, per demostrar com és realment aquest presentador. A més a més de criticar la seva manera de treballar. En el video, es veu que ells rebaten contra el presentador del programa más se perdio en Cuba, sense perdre el respecte com a fet ell amb ells i donant la seva versió de com treballen, tot acompanyant sempre amb un lleu somriure.

Si ens centréssim en el vídeo que en Xavier ens ha enviat, ens podem arribar a creure que el Gran Wyoming tracta malament els seus col·laboradors, però si seguim navegant per la xarxa, podem observar la segona part del vídeo, on els presentadors seguint el ritual dels telenoticies demanen disculpes al públic i a la becaria, per haver marcat un “gol” al programa intereconomia, amb el muntatge.

Tema 1: Característiques dels mitjans de comunicació de masses

1.Comentar quin ús faig dels mitjans de comunicació:

PREMSA:

La premsa escrita, l'acostumo a llegir a casa els caps de setmana, ja que és quan els meus pares la compren. Entre setmana faig una ullada a la premsa gratuita que arriba a la meva finca on visc o hem donen al entrar als mitjans de transoprt. Durant la setmana quan vaig a prendre alguna cosa a un bar, acostumo agafar la premsa esportiva amb els meus amics per comentar-la.

LA RÀDIO:

L'escolto de fons cada matí abans d'anar a la universitat perquè la meva mare li agrada sortir de casa informada de les notícies del dia. De la ràdio sol escolto els programes musicals o esportius a l'hora d'anar amb cotxe.

LA TELEVISIÓ:

És el mitjà que més utilitzo, veig les noticies cada vespre a l'hora de sopar i els programes d'entreteniment i sèries que hem serveixen per desconectar del dia a dia.

INTERNET:

Juntament amb la televisió, l'internet l'utilitzo molt, és una tecnologia que m'ajuda tant per la meva formació, informació personal, com a entreteniment i comunicació amb els amics.